• Pots llegir l'informe d'anàlisi i cercar dades concretes al mapa interactiu.

Els incendis forestals de l’estiu no s’apaguen només a l’estiu: cal treballar-hi tot l’any. Bombers, enginyers, informadors, guaites, agents rurals, voluntaris i, sobre tot, experts en prevenció, són molt conscients que les mesures preses durant els mesos d’hivern són cabdals per aturar els focs de demà i es pregunten si les actuacions realitzades tradicionalment són suficients davant l’amenaça que suposen els grans incendis forestals. A mesura que l’escalfament global incrementa la vulnerabilitat dels boscos mediterranis, quines solucions cal implementar per garantir una bona preservació del paisatge?

El sisè Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat “A prova de foc”, parteix d’aquesta qüestió i es deté a analitzar l’estat del mosaic agroforestal a la demarcació de Barcelona. A continuació, avalua l'extensió real dels incendis forestals al territori i comparteix dades de les comarques barcelonines amb més ramats pasturant als boscos per intentar esbrinar si aquestes pateixen menys incendis.  Finalment, estudia la superfície forestal gestionada realment sobre el terreny en els darrers 10 anys.

Segons aquest estudi, el mosaic de conreus, pastures i boscos era el paisatge predominant a la demarcació de Barcelona als anys cinquanta del segle passat, però aquest equilibri s’ha perdut: en l’actualitat, només 78 dels 311 municipis de la demarcació gaudeixen d’un paisatge en mosaic, el que representa un 25% del total. En canvi, entre el 1956 i el 2018, el nombre de municipis amb un paisatge eminentment forestal ha passat de 104 a 193, el que representa un augment del 84% en seixanta-dos anys. Avui dia, nou de les dotze comarques barcelonines presenten un paisatge eminentment forestal i són el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De les tres restants, l’Alt Penedès i l’Anoia encara preserven un paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.

A banda d’aquestes dades destacades, altres resultats interessants que es desprenen del nou informe d’anàlisi elaborat per l’equip BCN Smart Rural són els següents:
 

• El 45% dels municipis de la demarcació de Barcelona han canviat el seu índex de mosaic entre el 1956 i el 2018, i, d’aquests, més de la meitat han passat d'un paisatge en mosaic a un de forestal. El retrocés del mosaic agroforestal a favor d’un paisatge homogeneïtzat basat en masses arbrades contínues és, doncs, generalitzat. 
   
• Si ens aturem a analitzar específicament els municipis que gaudien d’un paisatge agrari al 1956 i ara tenen un paisatge forestal, trobem una llista encapçalada per sis municipis d’una mateixa comarca: el Maresme. Són, concretament, Canet de Mar, Montgat, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Teià i Mataró. També hi destaca Badalona, una ciutat del Barcelonès que ha patit una important pèrdua del seu patrimoni agrícola.
   
• Entre el 2001 i el 2021, la comarca més afectada pels incendis és el Bages: amb 5.442 hectàrees cremades, representa el 33% del total. La segueixen l’Anoia, amb 3.565, i el Vallès Occidental, amb 2.708. La comarca que menys ha patit l’abast de les flames és el Vallès Oriental: en els darrers vint anys, només s’hi han cremat 53 hectàrees. La segueixen Osona, el Barcelonès i el Maresme.
   
• Els municipis amb més superfície incendiada tenen un paisatge eminentment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en vint anys, 12.329 es troben al bell mig d’un paisatge forestal. A les poblacions que gaudeixen d’un paisatge en mosaic només s’han incendiat 3.289 hectàrees. I als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees.

«Els municipis menys afectats per les flames són els que tenen un paisatge més agrícola»

• Actualment, la demarcació de Barcelona està molt a prop de tenir prou animals pasturant en extensiu per reduir la quantitat de vegetació amb potencial combustible que s’acumula als boscos i fer-ne una conservació més duradora. Dit això, caldria fomentar la presència de ramats arreu del territori, ja que el 78% de les explotacions en extensiu es concentren en dues de les dotze comarques barcelonines. Són Osona i el Berguedà, dues de les comarques que menys han patit l’abast de les flames en els darrers vint anys.  
   
• La superfície forestal a la demarcació de Barcelona és de 514.000 hectàrees. D’aquestes, el 95% són de titularitat privada, un percentatge que supera amb escreix el del total de Catalunya, que és del 76%.

«El 95% dels boscos de la demarcació de Barcelona són de titularitat privada»

• A la demarcació de Barcelona, el 44% de la superfície forestal està inclosa en plans d’ordenació; concretament, 231.851 hectàrees. Aquest percentatge baixa al 32% en el conjunt de Catalunya, on 1.416.831 hectàrees no estan planificades per cap instrument d’ordenació forestal.
   
• A les comarques barcelonines, la superfície gestionada realment sobre el terreny és força inferior a la superfície inclosa en plans d’ordenació: entre el 2011 i el 2020, s’ha actuat en el 35% dels boscos del territori. Concretament, s'han fet treballs en 137.676 hectàrees. Dit això, el percentatge supera el de tot Catalunya, que és del 28%.
   
• Actualment, la Diputació de Barcelona prioritza la gestió forestal en les zones definides com a Àrees de Gestió Prioritària (AGP). Aquestes han nascut amb l’objectiu essencial de garantir a curt i mig termini que tots els boscos situats en àmbits d’elevat risc d’incendi estan gestionats i preparats per a fer front als grans focs. A més, també s’hi promou la ramaderia extensiva mitjançant acords de pastura amb els propietaris i els pastors i ramaders locals.
   
• Les dades de gestió forestal a la demarcació de Barcelona posen de manifest que, anualment, es gestiona una mitjana de prop de 14.000 hectàrees. El 2013 és l'any que menys boscos es van gestionar: 10.604 hectàrees. Aquesta dada es va duplicar el 2020, l'any que més superfície forestal es va gestionar al territori.
   
• Entre el 2011 i el 2020, la Diputació de Barcelona ha gestionat prop de 14.500 hectàrees a través de les Associacions de Propietaris Forestals. Per comarques, la corporació ha efectuat més treballs al Bages, amb 4.406 hectàrees gestionades. Aquesta priorització té en compte el fet que el territori ha patit importants incendis forestals en el passat: com hem apuntat abans, el Bages és la comarca barcelonina on s’ha cremat més superfície forestal en els darrers vint anys.
   

L’origen de les dades

Per a la realització del present informe d’anàlisi, s’ha començat estudiant com ha canviat el paisatge de la demarcació de Barcelona en els darrers seixanta anys. Amb aquest objectiu, els experts en dades responsables de l’estudi s’han basat en els mapes de cobertes del 1956 i del 2018. A partir d’aquí, han relacionat la superfície agrícola amb la superfície forestal de cada municipi i, per facilitar la comprensió dels resultats, han creat un nou indicador que han anomenat “Índex de mosaic”. Aquest marcador els ha permès determinar el tipus de paisatge predominant a cada municipi de les comarques barcelonines i els ha estat molt útil a l’hora de valorar l’estat de salut actual del mosaic agroforestal i la seva evolució al llarg dels anys. També els ha servit per entendre quin tipus de paisatge pateix més incendis forestals: l’agrícola, el forestal o el mosaic agroforestal.

Per analitzar l’extensió real dels incendis forestals a la demarcació de Barcelona, s’han fet servir les bases cartogràfiques d’incendis forestals de la Generalitat de Catalunya per als anys 2001-2018 i s’han completat amb les dades del Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació de Barcelona per als anys 2019-2021.

Les xifres de superfície de pastures són les que consten al Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC), mentre que la capacitat de les pastures del territori per alimentar ramats en extensiu s’han analitzat a partir de dades facilitades pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural relatives al Registre d’explotacions ramaderes i la metodologia facilitada pel Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.

Per estudiar la gestió que s’ha fet en els boscos catalans durant els darrers deu anys, s’han fet servir dades de l’Observatori Forestal de Catalunya, que recull xifres facilitades pel Centre de Propietat Forestal (CPF) i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades s’han detallat per comarca, amb un apartat dedicat a les comarques de tota Catalunya i un altre per a les que pertanyen a la demarcació de Barcelona. També s’ha incorporat informació sobre la propietat dels boscos, a més d'especificar si la superfície forestal es troba o no dins un pla d’ordenació.

L’informe d’anàlisi acaba amb xifres referents a la gestió forestal que fa la Diputació de Barcelona a través de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari.

La necessitat de fomentar la ramaderia extensiva

L’estudi de les dades referents a la relació entre el paisatge en mosaic i la incidència dels incendis forestals ens permet veure amb claredat la importància de la gestió dels boscos i el foment de la ramaderia extensiva, ja sigui dins del bosc o en zones de pastura. De fet, les xifres parlen per sí soles: les dues comarques on se sumen aquestes dues actuacions mostren les dades d'incendis forestals més favorables. Es tracta d’Osona i el Berguedà.

Malauradament, en aquest tastet de dades hem pogut comprovar la pèrdua progressiva de mosaic agroforestal, la realitat d'uns boscos molt extensos i poc gestionats, i una presència de ramats en extensiu que es concentra sobretot en una zona molt concreta del territori: a banda d’Osona i el Berguedà, la resta de comarques no compten amb prou vaques, ovelles i cabres per garantir la preservació del seu paisatge.

Com afirma Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, «la delimitació de les àrees forestals on cal prioritzar la gestió (les anomenades AGP), l’establiment d’acords amb els propietaris per promoure que els boscos privats estiguin ben gestionats i el foment de la ramaderia extensiva en aquestes zones d'especial risc, mitjançant acords amb els propietaris forestals i els pastors i ramaders, són mesures que poden millorar la capacitat dels nostres boscos de fer front a l’amenaça que suposen els grans incendis forestals. Dit això, encara queda molta feina per endavant, com demostren les dades. És clau que propietaris forestals, el sector de la ramaderia extensiva i les administracions treballem plegats per fer front a aquest gran repte que tenim per davant».

En aquest sentit, és important destacar també el paper que juguen els boscos i els espais agraris en el segrest de carboni atmosfèric, així com la incidència que tenen els incendis forestals en la generació d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Si sumem tots aquests factors, podem entendre millor la importància de regenerar el mosaic agroforestal del territori i l'aposta decidida de la Diputació de Barcelona per millorar l’equilibri de boscos, pastures i camps de conreu.

Per a més informació sobre aquestes dades, podeu escriure a Lucía Nieto i Daniel Farré, enginyers de territori i experts GIS de l’estratègia BCN Smart Rural.

— Redacció BCN Smart Rural —