Pere Navarro, enginyer de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, va néixer el 1979 a Benimaclet, un barri que conserva l’essència d’un poble dins de l’Horta Nord de València. Criat entre camps de cebes, xufes, enciams i cols, Pere recorda amb nostàlgia els dies en què la llet fresca la comprava directament a la granja que hi havia al costat de casa. L'asfalt cobreix avui molts espais on abans es llaurava.

La seva carrera professional com a expert en bancs de terres arrenca amb la creació de la xarxa impulsada en el marc del projecte BCN Smart Rural, un repte apassionant i complicat que, pas a pas, s’està convertint en un referent a nivell català, espanyol i europeu. Amb una trajectòria marcada per l’aprenentatge continu, Pere combina les seves habilitats com a tècnic amb una profunda comprensió de les dinàmiques territorials i humanes.

Llicenciat en Enginyeria Forestal a la Universitat de Lleida, la seva passió pel món rural és palpable tant en la seva vida professional com personal. Pere valora especialment la possibilitat que els seus fills puguin explorar i gaudir de la natura, i aprenguin a vincular la història del paisatge amb la seva pròpia experiència. De la seva feina, el que més li agrada és establir connexions amb aquelles persones que aspiren a crear un futur més verd i sostenible.

Per a ell, la incorporació d’un jove al sector agrícola és un acte d’admirable valentia, ja que entén perfectament la complexitat i els reptes que comporta treballar a la mercè dels capricis del mercat i els canvis del clima. Així, Pere Navarro encarna la passió, la dedicació i la determinació que impulsen la missió de la Xarxa de Bancs de Terres de la Diputació de Barcelona: obrir les portes de l’agricultura a noves generacions perquè puguin fer realitat els seus projectes.

Què implica ser un expert en bancs de terres i quines són les teves funcions principals?

Un expert en bancs de terres és un tècnic amb coneixements en agricultura i territori que es dedica a facilitar l'accés a la terra per a aquelles persones que desitgen iniciar projectes agraris. A més, exerceix de dinamitzador i intermediari entre els propietaris de terres o explotacions agrícoles i aquells que busquen terrenys disponibles. Les funcions principals inclouen la gestió de dades cartogràfiques, la intermediació entre les parts interessades, la dinamització del sector agrari, la gestió dels possibles ajuts disponibles, com ara la recuperació de terres abandonades, així com l'assessorament tècnic i legal tant per als aspirants a agricultors com per als propietaris de terres. És important destacar que aquesta figura professional es converteix en experta amb el temps, ja que s'enfronta a diverses situacions i contextos que requereixen adaptació i aprenentatge continu. L'experiència pràctica a l’hora de superar els reptes que van sorgint és clau per adquirir coneixements especialitzats i desenvolupar les habilitats necessàries per facilitar l’accés a la terra a nous emprenedors agraris.

«Un expert en bancs de terres és un tècnic amb coneixements en agricultura i territori que es dedica a facilitar l'accés a la terra per a aquelles persones que desitgen iniciar projectes agraris» Pere Navarro
 

Què és exactament un banc de terres i com funciona la Xarxa de Bancs de Terres impulsada per la Diputació de Barcelona?

Un banc de terres és una eina d’intermediació externa i imparcial que facilita la comunicació entre aquelles persones que desitgen oferir les seves terres o explotacions a qui vulgui treballar-les. Això implica la gestió d'una base de dades cartogràfica i de perfils personals de les parts interessades, i contribueix a la dinamització d'una zona agrària concreta. La Xarxa de Bancs de Terres fa un pas més enllà i es dedica a connectar diverses iniciatives centrades a facilitar l'accés a la terra. En aquest sentit, actua com a punt de trobada per a tothom que té o vol terres, facilitant la cerca de finques disponibles per iniciar projectes agraris.

Quin és el principal objectiu de la Xarxa de Bancs de Terres i com aborda les dificultats actuals de l'accés a la terra i la manca de relleu agrari?

Segons les dades d'abandonament de terres agràries, a la província de Barcelona hem perdut al voltant de 120.500 hectàrees de conreus des de 1956, un fet que hauria de suscitar preocupació si volem garantir una alimentació saludable i local. Però si mirem aquesta situació des d'un punt de vista positiu, a la demarcació també disposem de més de 55.000 hectàrees que podrien ser recuperades immediatament per a la producció d’aliments; per posar-la en perspectiva, aquesta extensió equivaldria a la de la comarca del Vallès Occidental! Davant d’aquest escenari, la Diputació de Barcelona impulsa la Xarxa de Bancs de Terres amb l'objectiu de protegir i revitalitzar zones agrícoles abandonades o en desús. Aquesta acció no només pretén garantir una alimentació saludable i sostenible per a la nostra població, sinó també prevenir incendis forestals, protegir el sòl, ordenar el territori i fomentar altres valors ecosocials.

«A la província de Barcelona hem perdut al voltant de 120.500 hectàrees de conreus des de 1956» Pere Navarro
 

En quines accions es concreta aquesta revitalització?

Les accions de dinamització dels bancs de terres són diverses i s'adapten a cada context territorial i les seves necessitats específiques. Algunes d'aquestes iniciatives inclouen la creació d'un registre de terres disponibles i de sol·licitants interessats; l'oferta d'assessorament jurídic i tècnic per a les parts involucrades, tant per a l'elaboració de contractes com per a l'elaboració de plans d'empresa; així com acompanyament en els projectes.

En resposta a la creixent demanda de terres per conrear que es va generar durant la pandèmia, quan moltes persones que buscaven un canvi de vida i de professió van mostrar interès en la Xarxa de Bancs de Terres, vam crear la guia "L'aventura de ser pagès", una publicació digital dissenyada per facilitar informació i suport als joves emprenedors que comencen de zero en el món agrícola. A més, per facilitar els processos de relleu generacional al camp, hem editat "Nova Pagesia", una guia pràctica dirigida als ajuntaments i ens locals que volen fomentar una nova generació d'empresaris agrícoles i ramaders als seus territoris. Amb l’objectiu de dinamitzar el sector primari de proximitat, la guia explica diverses eines de suport a l'emprenedoria agrària, com ara bancs de terres, vivers d'agricultors, espais test agraris, mentoria pagesa, obradors compartits i bancs de recursos.

Quina és la situació actual de les terres de conreu a les comarques barcelonines i quins factors han contribuït a la seva disminució?

Segons les dades disponibles, la superfície agrària actual a la província de Barcelona representa només el 21% del territori, el que suposa una reducció considerable si la comparem amb el 37% registrat el 1956. Aquesta disminució ha estat provocada per diversos factors, destacant-ne dos: els socioeconòmics i els estructurals. Els factors socioeconòmics inclouen l’envelliment de les persones que treballen al camp i la falta de relleu generacional al sector. Quant als factors estructurals, destacaria la dificultat d'accés a la terra i a l'habitatge per als nous agricultors, i la fragmentació de les parcel·les. En qualsevol cas, la pèrdua de camps de conreu té conseqüències tan significatives com, per exemple, la davallada progressiva i generalitzada de la biodiversitat, l'augment de la intensitat i la freqüència dels incendis forestals, la desaparició de paisatges culturals i la degradació dels sòls fèrtils. Davant d’aquests reptes, és essencial prendre mesures immediates. Cal promoure pràctiques agrícoles sostenibles, rejovenir el sector, recuperar terres abandonades, invertir en infraestructures agràries i millorar els ingressos de la pagesia.  

On caldria actuar primer? Quines comarques i parcs agraris presenten major potencial de recuperació de terres per a conreus?

El Bages destaca com la comarca barcelonina amb el major potencial de recuperació de terres, seguida de l'Anoia i l'Alt Penedès, amb un total del 40% del potencial de terres recuperables concentrat entre elles. Pel que fa als parcs agraris, el Parc Rural del Montserrat és el que té el major potencial de recuperació de terres, amb 4.951 hectàrees, seguit pel Parc Agrari de la Conca d'Òdena, amb 2.847.

Quins criteris guien la selecció de finques que entren a formar part de la Xarxa de Banc de Terres?

Tota parcel·la amb aptitud agrària pot formar part dels bancs de terres que impulsa la Diputació. No obstant això, durant el procés d'inventari marquem com a prioritàries aquelles finques amb característiques òptimes, com una bona accessibilitat, suficient superfície per a una explotació agrícola, disponibilitat d’infraestructures agràries i accés a l'aigua.

«Cal promoure pràctiques agrícoles sostenibles, rejovenir el sector, recuperar terres abandonades, invertir en infraestructures agràries i millorar els ingressos de la pagesia» Pere Navarro
 

Quins projectes s'estan triant per a l'ús d'aquestes terres i com es decideixen? Quines activitats podrien desenvolupar-se en aquestes terres recuperables?

A la Xarxa de Bancs de Terres prioritzem els projectes agraris professionals i treballem amb l'objectiu de fomentar i facilitar l'accés a la terra per a aquelles persones interessades en incorporar-se al sector agrari. Quant als tipus d'explotacions, la varietat és gran i abasta des de hortes fins a projectes ramaders.

Quant bancs de terres gestionats públicament hi ha actualment a la província de Barcelona i on estan localitzats?

A la província de Barcelona, en aquests moments, hi ha quatre bancs de terres en funcionament: al Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari Cinc Sénies-Mata-Valldeix de Mataró i la borsa de terres de Sant Vicenç dels Horts. A més, estem començant a treballar en els bancs de terres de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Parc Agrari de la Conca d'Òdena.

Quins avantatges comporta integrar una finca a la Xarxa de Bancs de Terres impulsada per la Diputació de Barcelona? Quins serveis ofereix la xarxa tant als propietaris de terres com als interessats en l'arrendament?

En primer lloc, realitzem una tasca d'intermediació entre les dues parts interessades: els propietaris de terres i aquells que busquen terrenys per a projectes agraris. En segon lloc, proporcionem serveis d'assessorament exhaustiu a totes les parts involucrades, abordant qüestions tècniques, legals i altres necessitats segons la situació. A més, oferim assistència en la recuperació de terres abandonades, garantint que les finques es mantinguin en condicions adequades per a l'explotació agrària. Pròximament, disposarem d'una plataforma en línia que facilitarà l'accés a la terra, permetent als interessats consultar les ofertes i interactuar amb el personal tècnic de manera eficient i transparent.

Com funcionarà aquesta web?

La plataforma web proporcionarà informació general sobre accés a la terra i oferirà recursos per a aquelles persones que desitgin iniciar un projecte agrari. A més, comptarà amb una intranet on els propietaris de terres, els titulars d'explotacions agràries i els sol·licitants de terres podran consultar les ofertes i demandes de terrenys de conreu i interactuar amb el personal tècnic de la Xarxa de Bancs de Terres de manera directa i eficient.

Quin impacte ha tingut el servei des del seu inici, en termes de creixement i interès de la ciutadania? Quins en són els resultats actuals? Quantes hectàrees hi ha disponibles en l’actualitat? Quantes terres s’han tornat a conrear gràcies a la Xarxa de Bancs de Terres?

Des dels seus inicis, el servei ha experimentat un creixement significatiu, tant en quantitat com en extensió de les finques disponibles. A més, s'ha notat un augment substancial en el nombre de sol·licitants i ciutadans interessats a treballar les terres agrícoles i ramaderes inactives. Més d’un centenar de persones ha demanat per alguna de les finques disponibles, i d'aquestes, el 74% ha presentat sol·licituds oficials. Durant l'últim any, el nombre de sol·licitants de terres ha crescut en més del 29% i, en total, s'han recuperat 16,2 hectàrees entre camps i pastures. En l’actualitat, disposem d'una oferta de 604 hectàrees distribuïdes en 295 parcel·les.

«Des dels seus inicis, el servei ha experimentat un creixement significatiu, tant en quantitat com en extensió de les finques disponibles» Pere Navarro
 

Quina història d'èxit voldries compartir que s'hagi aconseguit fins ara amb la Xarxa de Bancs de Terres?

Un dels projectes més interessants és el de Tatiana Segura i Sergi Ruiz a Esparraguera, que van iniciar el seu camí en la recuperació de terres amb Can Rasca Orella, una iniciativa d'agricultura regenerativa i de vida. Motivats pel seu èxit inicial, van decidir aventurar-se en el cultiu d’espàrrecs i van llogar una altra finca abandonada gràcies a la mediació del banc de terres del Parc Rural del Montserrat.

Quines són les principals barreres que afronta la implementació de bancs de terres i com s'estan abordant?

Per començar, és crucial ampliar la difusió d'aquest servei, especialment entre els propietaris de terres, per tal d'incrementar la diversitat i l’extensió de l'oferta disponible: això ens permetria arribar a un públic més ampli i atraure més persones interessades a iniciar un projecte agrari. Per reactivar més terres, cal establir col·laboracions més àmplies i desenvolupar estratègies per connectar amb la nova generació de pagesos i pageses que pot necessitar orientació inicial. Tot i que ja realitzem xerrades i jornades informatives des de la Xarxa de Bancs de Terres, ens cal més suport per arribar a un nombre més gran de persones.

Quins plans teniu per expandir o millorar el programa en el futur?

Actualment, estem explorant la possibilitat de col·laborar activament amb els parcs agraris, amb l'objectiu de buscar sinergies i treballar conjuntament per impulsar el desenvolupament del sector primari en aquests espais. La nostra visió és poder estendre els serveis de la Xarxa de Bancs de Terres a tots els parcs agraris de la província de Barcelona, ampliant així l'abast i l'impacte del programa.

Com es promou la participació dels joves i la nova pagesia en aquest model de gestió de terres?

Busquem estratègies per acostar-nos als joves i als nous agricultors a través de xerrades i jornades realitzades en escoles, institucions i comunitats que han manifestat interès en qüestions relacionades amb l'accés a la terra i la dinamització del sector agrari. A més, hem organitzat sessions de formació en col·laboració amb entitats com l'IRTA i el Parc Rural del Montserrat. També hem implementat un servei de banc de terres itinerant, recorrent municipi per municipi per atendre totes aquelles persones interessades en el programa.

Quins beneficis s'espera que aportin els bancs de terres als propietaris, als agricultors i a les comunitats rurals en general? En altres paraules, quins són els avantatges de recuperar les terres agrícoles per al territori i la societat?

Els beneficis són diversos, però considero que el més destacat és el manteniment d'un sector agrícola actiu capaç de produir aliments i reduir el risc de patir incendis forestals: aquestes dues conseqüències són crucials davant de l'emergència climàtica i alimentària actuals. De fet, quan parlo amb propietaris, el primer aspecte que subratllo és que el valor econòmic, natural i paisatgístic de les terres és més elevat si algú les cuida i conrea.

Quin consell principal donaries a les persones que volen dedicar-se al sector agrari o que ja hi són i volen millorar el seu projecte?

Tant als qui es volen dedicar com als qui ja formen part del sector agrari, el primer que faig és animar-los, perquè és un negoci amb futur: tot i la conjuntura complicada, alimentar-se és una necessitat vital de les persones i això no canviarà. A més, pel que he pogut observar i escoltar, el treball al camp ofereix moments molt gratificants, especialment per aquelles persones que gaudeixen del contacte amb els animals o les plantes.

«Alimentar-se és una necessitat vital de les persones i això no canviarà» Pere Navarro
 

Podries compartir una experiència memorable o un aprenentatge personal que hagis tingut durant el temps que portes treballant en la facilitació de l’accés a la terra? Què és el que més t’ha sorprès descobrir fent la teva feina?

Cada persona és un món i, per tant, he hagut d’aprendre que les coses no sempre es poden fer de la mateixa manera. No pots planificar amb rigidesa, perquè sovint les persones et sorprenen amb girs inesperats i has de canviar la teva perspectiva inicial.

A més de les dificultats per accedir a la terra, has notat altres obstacles significatius que puguin impedir el desenvolupament de més projectes d'emprenedoria agrària?

Una qüestió que he observat sovint és la dificultat d'accés a l'habitatge per a aquelles persones que busquen terres: trobar un lloc on viure és complicat per a la gent que no és originària del territori. A més, crec que com a societat hem de plantejar-nos un debat més profund sobre el sector agrari i fer tot el possible per facilitar la feina de les persones que ens proveeixen d'aliments essencials, saludables i sostenibles.

— Lola Mayenco —