• Pots llegir l'informe d'anàlisi i cercar dades concretes al mapa interactiu.

El quart Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat “Els guardians de la terra”, aborda l’estat de la protecció i gestió dels espais agraris a la demarcació de Barcelona. Segons aquest estudi, el 23% de la superfície agrària del territori es troba inclosa dins d’una figura d’espai agrari singular o parc natural. Entre les dotze comarques barcelonines, l’Anoia és la que té més terres protegides i també és la que rep més sol·licituds per a la instal·lació de parcs d’energies renovables.

A banda d’aquestes dades destacades, altres resultats interessants que es desprenen del nou informe d’anàlisi elaborat per l’equip BCN Smart Rural són els següents:

• A la demarcació de Barcelona, el 77% de la superfície agrària total no està inclosa en cap espai agrari singular o parc natural. Com a comparació, el 59% de la superfície forestal del territori no està inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN). En altres paraules, a les comarques barcelonines hi ha més boscos protegits que camps.

• Del 23% de la superfície agrària que sí que compta amb alguna figura de protecció o gestió, el 13% es troba dins d’una figura de parc agrari o similar i el 10% només forma part d’un parc natural.

• A la demarcació de Barcelona, els conreus que es fan dins dels espais agraris singulars i parcs naturals són, majoritàriament, de secà: únicament el 12% de la superfície agrària protegida o gestionada amb aquestes figures es dedica a cultius de regadiu. Dit això, el 35% de les hortes de la demarcació es troben sota el paraigües d’un espai agrari singular.
   
• L’Anoia és la comarca barcelonina amb més terres protegides o gestionades dins d’un parc agrari o natural. Concretament, en té 16.537 hectàrees, el que representa el 53% de la seva superfície agrària total. D’aquestes hectàrees, el 93,5% estan incloses en parcs agraris o similars, i la resta, en parcs naturals.    
   
• De les dotze comarques barcelonines, la meitat no tenen terres protegides o gestionades dins d’una figura de parc agrari o similar: són el Barcelonès, el Garraf, l’Alt Penedès, el Moianès, Osona i el Berguedà. Dit això, sí que tenen superfície agrària dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN); sobretot el Berguedà, Osona i el Moianès.

• A la demarcació de Barcelona, el municipi amb més terres protegides o gestionades dins d’un parc agrari o natural és Òdena; en té, exactament, 2.340 hectàrees. Li segueix Piera, amb 2.135 hectàrees. Val a dir que aquests dos pobles formen part del Parc Agrari de la Conca d'Òdena i el Parc Rural del Montserrat, respectivament.
   
• Si ens centrem específicament en els municipis amb més terres protegides dins d’un parc agrari del territori, Òdena torna a guanyar. I si ho fem en els pobles que les tenen dins d’un parc natural, descobrim que el primer és Moià.
   
• Si només analitzem les superfícies de regadiu, Tordera és el municipi de la demarcació de Barcelona amb més terres protegides: concretament, 831 hectàrees del terme municipal es dediquen a cultius d’hortalisses i fruites, el que representa el 65% del total la seva superfície agrària protegida. Aquest poble és un dels cinc municipis que formen part de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera.
   
• Dels vuit espais agraris singulars que hi ha a la demarcació de Barcelona, els que tenen més superfície agrària protegida o gestionada són el Parc Agrari de la Conca d'Òdena, amb 11.344 hectàrees; el Parc Rural del Montserrat, amb 8.554 hectàrees; i el Parc Agrari del Baix Llobregat, amb 2.565 hectàrees.
   
• Els principals perills que amenacen les terres de conreu actualment són la progressiva urbanització del sòl agrari i l’ocupació per part de les masses forestals de les terres de conreu sense activitat. L’amenaça relativa a la utilització de sòl agrari per instal·lar-hi infraestructures de generació d’energies renovables és molt més recent, però no pas menys alarmant.
   
• En relació a aquest darrer punt, la demarcació de Barcelona ha rebut 698 propostes d’instal·lació de parcs solars i molins de vent. D’aquestes, 305 sol·licituds corresponen a l’Anoia, i això fa que, actualment, sigui la comarca més amenaçada per la concentració d’infraestructures d’energies renovables.

L’origen de les dades

Per a l’obtenció d’aquests resultats, els autors de l’informe “Els guardians de la terra” han comparat dades del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) i les bases cartogràfiques dels límits dels espais agraris singulars i del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN). Més concretament, han analitzat les superfícies agràries incloses dins d’alguna figura de protecció o gestió i han identificat les terres que es troben dins de parcs agraris i les que hi ha dins de parcs naturals. A continuació, han posat la mirada en els principals perills que amenacen les zones de conreu.

Per esbrinar la superfície agrària urbanitzada o ocupada per masses forestals han fet servir l'últim mapa de cobertes publicat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el mapa originat a partir de l'ortofotografia de 1956 de la demarcació de Barcelona. El mapa de sol·licituds per a la implantació de projectes d'energies renovables s’han pogut dibuixar a partir de dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

La necessitat de protegir els espais agraris de proximitat

L’anàlisi de les dades generals posa de manifest que, de les 25.520 hectàrees que es troben actualment a la demarcació de Barcelona dins d’una figura de protecció o gestió creada específicament per a la preservació i dinamització de l’activitat agrària, només el 16% ha aconseguit també una protecció urbanística del sòl agrari. I aquest és «un fet preocupant», segons afirma Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial de la Diputació de Barcelona, ja que, com es va posar de manifest en el primer Tastet de Dades BCN Smart Rural, «les comarques barcelonines han perdut el 42% de les terres de conreu des dels anys cinquanta». «Cal entendre que el sòl agrari és i serà un recurs escàs i estratègic que cal preservar», afegeix Callau.

Per a més informació sobre aquestes dades, podeu escriure a Lucía Nieto i Daniel Farré, enginyers de territori i experts GIS de l’estratègia BCN Smart Rural.

— Redacció BCN Smart Rural —