• Comensals de les escoles.
• Comensals d'Inditex.
• Residències de la tercera edat (properament).
• Restaurants de la zona (properament).

• Asociación de Labregos Ecolóxicos de Galicia (ALEGA).
• Empreses productores de la comarca.
• Centres educatius de la comarca.
• Axencia Galega de Desenvolvemento Rural (AGADER)
• Associació Menjadors Ecològics.
• Gestión Integral Agroecológica de los Sistemas Alimentarios Territorializados (GIASAT).
• Plant on Demand, desenvolupador de la plataforma web.
• Menjadors Ecològics i la Chef 2030.
• Fundació Daniel i Nina Carasso.
• Sodexo.
• Altres grups d'acció local (GAL).

2015-2020

• Una productora de l'associació ALEGA (que coordinava els productors) + un representant del GDR (que coordinava el projecte i dinamitzava els centres, etc.).
• Reunions en funció de les necessitats del projecte i de manera individualitzada amb cada escola.

2021-2022

• Contacte amb Inditex, sorgit arran de la visita de responsables de l'empresa a la fira de productes de Mariñas (organitzada per l'associació) i de la posterior participació en explotacions del territori en fires internes de l'empresa dirigides als seus empleats.
• Reunions individualitzades amb els diversos agents (escoles, productors, Sodexo, Inditex) segons les necessitats del projecte.
• Reunions individualitzades amb cada escola per informar-les de tots els avenços i canvis produïts en el projecte.
• Reunions conjuntes amb la totalitat dels productors per tractar qüestions operatives com ara els acords de preus, el nombre de repartiments a la setmana, les comandes mínimes, els costos d'enviament, etc.
• Creació d'espais comuns de diàleg entre tots els agents per compartir visions i arribar a acords.
• Creació d'un grup de governança en el qual participaven dos representants dels productors (Inditex + escoles) + un representant de les escoles (escola infantil A Caracola) + un representant de l'empresa Inditex + un representant del GDR + un representant de Sodexo + una persona que ajudava a coordinar els productors de Sodexo.
• Reunions cada tres setmanes per debatre qüestions estratègiques.
• Per part dels representants, comunicació del que s'havia parlat al grup de governança a cada grup particular (productors, GDR, etc.). Les qüestions operatives es debatien als diversos grups i després es transmetien les decisions preses.
• A les escoles, tres reunions al mes de la nutricionista amb cada centre (en total, set reunions per escola).

2015-2020

• Creació d'un menú ecològic local per a una experiència pilot en dos centres escolars.
• Ampliació del projecte als centres escolars de la comarca amb menjador i cuina in situ. 
• Dinamització i formació dels productors. Creació de l'associació ALEGA.
• Dinamització i formació als centres escolars (personal de cuina i famílies) conjuntament amb Menjadors Ecològics.
• Creació de materials de dinamització per a les famílies i els menjadors (guia per menjar de manera saludable i sostenible en família).

2021-2022 

• Anàlisi de la situació del moment i identificació de colls d'ampolla i de les necessitats del sector productor: caracterització dels operadors ecològics del territori i de les seves mancances en la dinàmica comercial d'Ecocomedores.
• Definició de la situació del moment i identificació de les necessitats dels menjadors de cada centre educatiu: caracterització dels menjadors escolars amb cuina pròpia i identificació de les seves necessitats per ampliar l'adquisició de producte eco de proximitat o l'adhesió a la iniciativa.
• Avaluació de les possibilitats d'incorporació de nous operadors ecològics i nous menjadors a la iniciativa i de la creació d'una central de compres.
• Avaluació de nous operadors ecològics amb potencialitat per incorporar-se a la iniciativa.
• Interès per la incorporació de nous menjadors.
• Creació d'una plataforma de compravenda en línia de producte ecològic local.
• Contractació d'una empresa de logística conjunta.
• Definició de continguts específics per al suport tècnic al sector productor i a la comunitat escolar, amb l'objectiu de mirar de donar resposta a les mancances i necessitats detectades per les accions anteriors i de millorar la situació del sector productor i dels menjadors participants en el marc del projecte.
• Implementació d'actuacions per al sector productor: acompanyar el sector productor proporcionant el suport i les eines necessaris amb l'objectiu de pal·liar les mancances detectades.
• Disseny d'activitats formatives específiques.
• Millora de l'envasament, amb propostes alternatives de disseny i foment de l'ús de materials sostenibles.
• Implementació d'actuacions per a la comunitat escolar: acompanyament per proporcionar el suport i les eines necessaris amb l'objectiu de pal·liar les mancances detectades.
• Formació del personal de cuina.
• Assessorament nutricional personalitzat als centres escolars.
• Elaboració de materials de sensibilització i comunicació destinats a l'elaboració, l'edició i la distribució de materials de suport i divulgació del projecte.
• Publicació de tríptics per explicar l'avanç i l'evolució del projecte als centres educatius.
• Publicació d'un vídeo per explicar totes les fases del procés, des del productor fins al menjador.
• Publicació de vídeos divulgatius curts per a les famílies relacionats amb diversos conceptes: beneficis de la producció ecològica, temporalitat dels productes, beneficis de consumir productes locals, suports necessaris per impulsar el projecte, etc.
• Disseny d'un pòster sobre el plat de Harvard i els productes de temporada.
• Organització de visites a les explotacions per conèixer els productors.
• Organització d'esdeveniments de difusió i divulgació: difusió general dirigida a la conscienciació sobre aquesta mena de sistemes alimentaris locals.

• La coordinació entre els diversos agents.
• Hi ha centres escolars que costa d'incorporar al projecte i de fer que siguin constants en les compres. Es detecta poc interès i manca de sensibilització sobre la importància d'aprovisionar-se amb productes ecològics, locals, de temporada i de qualitat des del servei de menjador escolar. 
• La poca diversificació en l'oferta dels productors (pocs productes i poques quantitats).
• Les dificultats en el transport, el repartiment i la coordinació de les comandes a les escoles.
• La poca predisposició de les escoles a canviar els menús (augmentar la quantitat de verdura, augmentar el consum de producte de temporada, reduir la quantitat de proteïna animal, augmentar la quantitat de proteïna vegetal).
• El desconeixement del cost de la partida alimentària i de la quantitat de verdura consumida als centres. Els menjadors es mostren poc predisposats a fer aquesta mena de càlculs i no se'n fa cap mena de registre.
• La incorporació d'empreses com Sodexo i Inditex, amb un volum de menús molt superior al manejat fins aleshores pel projecte, ha suposat un esforç addicional per adaptar totes dues iniciatives.

• És difícil recuperar les escoles que s'adhereixen el projecte i no veuen cobertes les seves expectatives de varietat de productes. Cal tornar-hi a començar la dinamització per propiciar un canvi gradual en els menús.
• Cal disposar de la figura tècnica de coordinació del projecte perquè vagi fent un seguiment tant dels productors com de les escoles i facilitant la resolució dels problemes detectats.
• Cal proporcionar una oferta variada i atractiva per als centres. La manca d'oferta crea inestabilitat a l'hora de comprar i aquesta inestabilitat dificulta l'organització de la producció, fet que genera un cercle viciós que no afavoreix el desenvolupament del canal comercial de la restauració col·lectiva.
• El fet d'aplicar ports de transport a les comandes no ha funcionat bé; val més establir una comanda mínima i incorporar aquest cost en el preu dels productes.
• No modificar la composició dels menús i fer només el canvi a producte ecològic local no funciona, ja que així augmenta el cost dels menús i els menjadors acaben abandonant el projecte.

Aquest contingut estarà disponible molt aviat.