Associació d'Agricultura Regenerativa
Associació formada pel col·lectiu de persones que treballen per impulsar l'agricultura regenerativa. L'entitat s'organitza en nodes temàtics i té entre els seus objectius avançar cap a la sobirania alimentària.
Intercanvi de coneixement
Justificació i origen
L'agricultura regenerativa dona resposta a les problemàtiques ecològiques del sistema agroalimentari vigent. A la península Ibèrica el coneixement de l'agricultura regenerativa era pràcticament nul, fins que un grup de set persones van veure clar que calia fer-ne difusió i van començar a organitzar xerrades, formacions i gires formatives amb els referents de l'agricultura regenerativa mundial. Després d'un any de feina, van constatar que la millor opció per continuar amb la seva tasca era constituir-se com a associació per poder treballar a escala legal, fiscal, comptable i organitzativa.
Objectius
L'Associació Agricultura Regenerativa té com a objectiu difondre i impulsar l'agricultura regenerativa, d'acord amb les tècniques i els processos del maneig holístic, el pasturatge racional voisin, la metodologia keyline, el polyfarming i l'agricultura orgànica.
Més concretament, els seus objectius són els següents:
- Ser un instrument legal al servei del col·lectiu ibèric d'agricultura regenerativa.
- Difondre l'agricultura regenerativa i formar productors.
- Avançar de manera col·lectiva en l'adaptació de l'agricultura regenerativa a la península Ibèrica.
- Promoure l'enxarxament i la coneixença.
Idees inspiradores i qüestions clau
- L'Associació aplica la lògica de cooperació, d'ús compartit del coneixement, de codi obert de la informació, de col·laboració i de creixement conjunt.
- Els coneixements de facilitació han permès que l'equip humà funcioni molt bé.
- Aplegar persones i trobar-se per formar-se i fer xarxa ha estat clau en el procés.
Pressupost de posada en marxa i origen dels recursos econòmics
Fons privats dels fundadors i donatius. No concreten el pressupost de posada en marxa.
Pressupost anual i origen dels recursos econòmics
No concreten el pressupost anual, però els costos principalment són els estructurals de l'associació. Els recursos econòmics venen de donacions (de simpatitzants i socis) i d'algunes formacions que hi aporten superàvit.
Període d'execució
2012-actualitat
Procés seguit per a la seva posada en marxa
El primer pas va ser estudiar quina forma legal els era més útil per al que estaven plantejant i en quina comunitat autònoma s'havien d'instal·lar. Després de fer aquesta cerca inicial, van triar constituir-se com a associació a Catalunya, per l'adequació que els oferia al que estaven buscant. Tot seguint van continuar organitzant formacions, fent difusió, etc., però ja amb aquesta figura.
Han intentat obtenir finançament públic per poder sufragar les tasques que duen a terme i disposar de més energia a banda de la tasca voluntària, però de moment no han aconseguit cap subvenció.
Els primers sis-vuit anys es van organitzar principalment formacions amb formadors internacionals experts per fer difusió de l'agricultura regenerativa. Des de fa quatre anys, ja treballen amb la població local, que ha adaptat les metodologies a les regions i la idiosincràsia territorial. Ara organitzen cursos a mida segons les necessitats i realitats del col·lectiu al qual es dirigeixen.
01
Persones o entitats destinatàries
- Pagesia i les seves famílies.
- Personal tècnic i investigador.
- Persones interessades en l'agricultura regenerativa.
02
A banda dels productors i formadors, treballen amb moltes entitats diferents: institucions d'investigació, escoles agràries, cooperatives, universitats, associacions, grups d'agricultors, fundacions i fòrums. També col·laboren amb entitats i productors d'arreu del món, principalment d'Itàlia i de Portugal.
03
Governança i gestió del projecte
L'Associació és una entitat sense ànim de lucre amb una presidenta, una junta i una assemblea de sòcies. Cadascuna de les figures té definides les seves responsabilitats i capacitat de decisió.
Es treballa per projectes, per a cadascun dels quals es defineix un equip de treball (hi poden participar persones no sòcies). La forma de presa de decisions és de consens per consentiment, amb una votació amb tres opcions: "em sembla bé", "no m'oposo que es faci" o "tinc una proposta de millora". Les decisions les pren l'equip que durà a terme el projecte. A l'hora de prendre-les, es treballa molt amb facilitacions (internes i externes).
04
Principals accions desenvolupades
- Difusió de l'agricultura regenerativa per mitjà de les xarxes socials, de contactes amb mitjans i entitats i de xerrades informatives.
- Pol·linització d'idees, pràctiques i persones dins la Península.
- Coordinació, organització i difusió de cursos i programes formatius.
- Suport i difusió de productors i persones que estan posant en pràctica l'agricultura regenerativa.
- Suport i difusió de treballs de recerca i tècnics que estan duent a terme R+D+I en metodologies regeneratives.
- Suport i difusió d'agroemprenedories amb una ètica regenerativa.
- Coordinació de la gravació, edició i llançament de contingut i experiències clau.
- Difusió i aplicació de tècniques de facilitació de processos grupals i personals.
- Acompanyament de processos locals de creació de grups actius i coordinats entre persones de la xarxa de l'Associació que treballen juntes sobre la base de l'ètica, la visió, la missió i els acords grupals de l'Associació.
- Sosteniment de l'ètica, la visió, la missió i els acords grupals de l'Associació.
- Organització de la trobada anual sobre agricultura regenerativa.
05
L'obstacle principal ha estat l'econòmic: en no poder pagar les persones de manera estable, és difícil que la gent es mantingui en el projecte a llarg termini.
06
- Sabent el que saben ara, haurien buscat fons per poder remunerar les tasques que es fan voluntàriament i tenir un equip més estable.
- Tot i que si hi hagués més recursos es podria donar més continuïtat a la feina, valoren positivament el fet de disposar d'un equip petit i àgil.
07
Aquest contingut estarà disponible molt aviat.
08
