Campanya Alimentación es salud
Campanya impulsada per la Red de Municipios por la Agroecología amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania i l'entorn polític sobre la salut i el dret a l'alimentació.
Els drets a la salut i a una alimentació adequada es troben avalats i secundats per nombrosos tractats, acords i jurisprudència a diverses escales, des de la internacional fins a la local. No obstant això, malgrat els compromisos adquirits per les diferents administracions públiques, ens trobem davant d'una situació d'emergència per l'augment ininterromput de les malalties cròniques relacionades amb la mala alimentació, la manca d'exercici físic, la vida en entorns insalubres i la degradació de la natura. A més, cada vegada hi ha més persones amb dificultats per accedir a una alimentació saludable i sostenible, sovint pertanyents a segments de població amb taxes elevades d'obesitat i sobrepès, les quals pateixen conseqüències greus en termes de benestar, qualitat de vida i salut.
Els mitjans de comunicació són els principals actors encarregats de transmetre informació nutricional dirigida als consumidors, i es té evidència del seu potencial per contribuir a modificar els hàbits alimentaris. No obstant això, la informació que proporcionen sol respondre als interessos de les grans indústries agroalimentàries.
En aquest context, la campanya va tenir quatre objectius bàsics:
- Informar sobre la seva finalitat, presentar els seus promotors i explicar per què es volia fomentar el dret a l'alimentació saludable i sostenible.
- Inspirar sobre la millor manera de garantir el dret a l'alimentació saludable i sostenible (DASS) a partir d'idees i bones pràctiques dirigides a ajuntaments, ONG i altres entitats.
- Difondre la campanya i els seus materials per arribar al nombre de persones més gran possible.
- Adoptar una perspectiva inclusiva i encoratjar el públic general a incorporar-se a la xarxa.
No obstant això, i tal com veurem a continuació, la campanya es va dirigir principalment a dos perfils de públic: (A) personal tècnic i polític dels ajuntaments, personal tècnic i voluntari de les entitats locals, teixit social local, i (B) població en general, especialment la més desafavorida.
En el cas del públic A, es va intentar fer un treball més tècnic per aportar una visió global de l'àmbit i formar els destinataris sobre la relació entre l'alimentació, el sistema agroalimentari i la salut, així com sobre les alternatives existents (polítiques públiques, acció social, comunicació, etc.) per afavorir l'accés a una alimentació sana i sostenible.
Per al públic B, la campanya es va centrar en els aspectes següents:
- Informar sobre dietes més adequades i la manera d'accedir a aliments més saludables i sostenibles, provinents de sistemes agroalimentaris locals de base agroecològica.
- Ajudar a reconèixer la relació entre l'alimentació i la protecció de la natura, el canvi climàtic, la COVID-19, etc.
- Sensibilitzar i conscienciar sobre la importància de l'alimentació en la salut de les persones i el planeta.
- Promoure hàbits alimentaris sans i sostenibles per millorar la nostra salut i la nostra relació amb el medi.
- És molt important la preparació prèvia i la coordinació amb el personal de comunicació dels moviments i consistoris. A les localitats on es va establir un contacte directe va ser on la campanya va tenir més difusió amb diferència (per exemple, a Allariz, Valladolid o València).
- Cal mantenir una coordinació contínua entre organitzacions i ajuntaments per debatre i compartir els plans comunicatius: públicament parlant, la xarxa serà més útil com més sinergies generi amb les realitats locals.
- Per mantenir una imatge i construir un espai de referència al qual se sumin més municipis, caldria dissenyar cada cert temps una campanya/exposició pública que jugui amb estratègies tant a escala estatal —com la que es va dur a terme— com local, segons els espais d'incidència.
- Cal treballar amb campanyes semblants perquè el missatge es continuï replicant.
- No es va aconseguir arribar a tots els públics objectius pretesos.
- La campanya podria haver tingut un impacte a mitjà termini en els públics objectius si s'hagués fet més feina a escala local, amb una major implicació dels ajuntaments i amb més perseverança.
- Els objectius a curt termini potser van ser massa ambiciosos. A llarg termini, és possible que amb accions concretes dels ajuntaments es pugui reforçar la feina ja feta.
- És possible que es recordi el missatge genèric de la campanya, però no així tota la resta.
- Es valoren molt positivament els materials generats i la seva facilitat d'ús, així com el treball amb la secretaria tècnica.
- Per aconseguir captar l'atenció de la població més desafavorida, resulta encara més important adaptar el missatge.
- La campanya beneficia de manera general la xarxa, ja que estableix un objectiu comú, pràctic i concret i dona una enorme visibilitat a l'ens. Cal continuar insistint en aquest missatge i millorar la sincronització.
- La campanya contribueix a la integració entre els membres, malgrat que això depèn del treball que les diverses entitats poden desenvolupar.
Any 2018: 7.500 euros.
Fons propis de la Red de Municipios por la Agroecología, provinents de la Fundació Daniel i Nina Carasso i de les entitats membres.
Any 2019: 12.500 euros.
Any 2021: 6.500 euros.
Fons propis de la Red de Municipios por la Agroecología, provinents de la Fundació Daniel i Nina Carasso i de les entitats membres.
|
Agents implicats |
|
|
Governança i gestió del projecte |
|