Campanya 'Alimentación es salud'
Campanya impulsada per la Red de Ciudades por la Agroecología amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania i l'entorn polític envers la Salut i el Dret a l'Alimentació.
La salut i el dret a una alimentació adequada són drets que es troben avalats i secundats per nombrosos tractats, acords i jurisprudència a diferents escales, des de la internacional a la local. No obstant això, malgrat els compromisos adquirits per les diferents administracions públiques, ens trobem davant una situació d'emergència per l'ininterromput augment de malalties cròniques relacionades amb la mala alimentació, la falta d'exercici físic, un entorn insalubre i la degradació de la naturalesa. A més, existeix un creixent nombre de persones que tenen dificultats per accedir a una alimentació saludable i sostenible, sovint pertanyents a segments de població amb elevades taxes d'obesitat i sobrepès, que sofreixen conseqüències greus en termes de benestar, qualitat de vida i salut.
Els mitjans de comunicació són els actors principals encarregats de la transmissió de la informació nutricional dirigida als consumidors. Existeix evidència del potencial dels mitjans de comunicació en el seu conjunt per a contribuir a modificar els hàbits alimentaris. De manera habitual, la informació que representen respon als interessos de les grans indústries agroalimentàries.
La campanya tenia quatre objectius bàsics
- Informar sobre què era la campanya, qui la promovia i què era i per què el dret a l'alimentació saludable i sostenible.
- Inspirar sobre com aconseguir el DASS a partir d'idees, bones pràctiques dutes a terme per ajuntaments, ONGs i altres entitats.
- Difondre la campanya i els seus materials i arribar al nombre més gran de persones possible.
- Fer inclusiva la campanya i que la gent formés part d'ella, incorporant-se a la Xarxa.
No obstant això, i com veiem en el següent apartat, la campanya es va particularitzar per a dos tipus de públics; Públic A: Tècnics i polítics d’ajuntaments tècnics i voluntaris d'entitats locals, teixit social local i Públic B: Població en general; Població més desfavorida.
En el públic A i dins de l'objectiu d'informar, es volia es va intentar fer un treball més tècnic, però dotant d'una visió global i formar a les persones destinatàries sobre la relació entre l'alimentació, el sistema agroalimentari i la salut, així com les alternatives existents (polítiques públiques, acció social, comunicació, etc.) perquè les persones puguin accedir a una alimentació sana i sostenible.
Per al públic B, l'objectiu d'informar es va particularitzar a
- Informar sobre dietes més adequades i la manera d'accedir a aliments més saludables i sostenibles, provinents de sistemes agroalimentaris locals de base agroecològica.
- Ajudar a reconèixer la relació entre alimentació i protecció de la naturalesa, el canvi climàtic, la covid-19, etc.
- Sensibilitzar i conscienciar sobre la importància de l'alimentació en la salut de les persones i el planeta.
- Promoure hàbits alimentaris sans i sostenibles i millorar així la nostra salut i la nostra relació amb el mitjà.
- És molt important la preparació prèvia i la coordinació amb les persones de comunicació dels moviments i consistoris. Aquí on hi havia contacte directe és on més notícies hi ha hagut amb diferència (per exemple: Allariz, Valladolid o València).
- És necessari mantenir i continuar construint la coordinació entre organitzacions i ajuntaments, debatent i compartint els plans comunicatius: la xarxa serà més útil, públicament parlant, com més sinergies generi amb les realitats locals.
- Per a mantenir una imatge i construir un espai de referència al qual se sumin més municipis caldria pensar cada cert temps una campanya/exposició pública que pot jugar amb estratègies a nivell estatal (com la que hem utilitzat) com a nivell local segons els espais d'incidència.
- És necessari treballar amb campanyes similars perquè el missatge es continua replicant.
- No es van aconseguir arribar a tots els públics objectius que s'havien marcat.
- La campanya podria haver tingut un impacte a mitjà termini en els públics objectius si s'hagués fet més treball a escala local, amb una major implicació dels ajuntaments i perseveració.
- Els objectius a curt termini van anar tal vegada massa ambiciosos. A llarg termini és possible que amb accions concretes dels ajuntaments pugui reforçar-se el treball ja realitzat.
- El missatge genèric de la campanya és possible que es recordi però no tota la resta.
- Es valoren molt positivament els materials generats i la seva facilitat d'ús així com el treball amb la secretaria tècnica.
- Per a aconseguir a la població més desfavorida és encara més important adaptar el missatge.
- La campanya beneficia de manera general a la xarxa, ja que estableix un objectiu comú, pràctic i concret i dona una enorme visibilitat a la Xarxa. És necessari continuar insistint en aquest missatge i continuar insistint i millorant la sincronització.
- La campanya ajuda a la integració entre els membres, però depèn del treball que les diferents entitats poden desenvolupar.
Any 2018: 7500 €
Fons propis de la Xarxa de Municipis per l'Agroecologia, provinents de la Fundació Daniel i Nina Carasso i les entitats membres.
Anys 2019: 12.500 €; 2021: 6.500 €
Fons propis de la Xarxa de Municipis per l'Agroecologia, provinents de la Fundació Daniel i Nina Carasso i les entitats membres.
|
Agents implicats |
|
|
Governança i gestió del projecte |
|