Autocompostatge i compostatge comunitari a Hernani
El programa d'autocompostatge d'Hernani consisteix en la recuperació de la fracció orgànica de les deixalles urbanes del municipi i la disposició de més de quaranta-nou casetes d'autocompostatge distribuïdes per tot el territori, les quals permeten la gestió del 25 % del total de la fracció orgànica generada.
En la dècada dels 2000, la Diputació Foral de Guipúscoa va plantejar la instal·lació d'una planta incineradora de residus propera a la localitat d'Hernani.
El consistori municipal es va declarar contrari a la iniciativa, de la mateixa manera que la ciutadania, que es va mobilitzar en demostració del seu descontentament.
L'Ajuntament va decidir treballar per oferir alternatives a la incineradora i noves solucions a la gestió dels residus municipals. Així, doncs, l’any 2009, el municipi es va declarar "residu zero" i va començar a aplicar polítiques en aquesta direcció, entre les quals hi havia la implantació de l'autocompostatge i el compostatge comunitari.
Primerament, des de l'Ajuntament es va posar en marxa el sistema de recollida de residus "porta a porta", que va millorar molt la taxa de reciclatge. Però a causa de l'elevat cost de gestió de la fracció orgànica (ja que el Consorci de Residus de Guipúscoa obliga a portar-la a plantes de compostatge), aquest sistema continuava resultant molt costós en termes econòmics.
En aquest moment es va plantejar des de l'Ajuntament la creació d'una planta de compostatge municipal, però la Diputació Foral de Guipúscoa no ho va permetre i va ser llavors quan va prendre més força la idea del compostatge comunitari, que es va fer efectiva l'any 2013.
La iniciativa té l'origen en la política municipal de l'Ajuntament d'Hernani.
El principal objectiu dels projectes d'autocompostatge i compostatge comunitari, i també del sistema de recollida de residus porta a porta, és el tancament de cicles, és a dir, aconseguir que un mateix municipi sigui capaç de generar el mínim de residus possible i que els pugui gestionar amb la màxima autonomia i eficiència.
Per altra banda, també es considera que implicar la ciutadania en la gestió dels seus residus per mitjà del compostatge és una manera de subratllar la importància de reduir els residus en l'àmbit municipal, alhora que pot servir d'exemple per a altres territoris interessats a millorar la seva gestió de residus.
Les persones que participen en el programa de compostatge gaudeixen principalment de dos beneficis, que són a la vegada incentius. Per una banda, no han de seguir el calendari establert per treure el seu fem orgànic, sinó que poden anar a abocar la seva fracció orgànica al compostador cada vegada que ho necessiten. Per l'altra, tenen una taxa municipal de residus diferenciada pel treball que fan, amb una reducció del 40 %.
El paper de l'Ajuntament en el projecte és cabdal. Encara que es dota d'autonomia la ciutadania perquè faci el seu compost, es dona un suport continu al procés de compostatge. Així, s'ofereixen un manual i cursos de compostatge, a més d'haver-hi ha una oficina d'assessorament oberta a la ciutadania.
Per a la posada en marxa del projecte, l'Ajuntament d'Hernani va fer una inversió important en la compra de dipòsits compostadors per poder dur a terme l'activitat. A més, personal de l'Ajuntament va dedicar hores de treball a planificar el projecte i a muntar els compostadors.
El pressupost anual del projecte es troba al voltant dels 25.000 euros, provinents de l'Ajuntament d'Hernani.
Puntualment, s'ha comptat amb la col·laboració de la Diputació Foral de Guipúscoa per executar projectes i campanyes específics de foment del compost comunitari.
