Viver d’Empreses Agroalimentàries Municipals de l’Ajuntament de Tagamanent (VEAMAT)
Per tal de fomentar i millorar el teixit productiu del petit productor artesanal del sector agroalimentari, especialment de la comarca del Vallès Oriental, l’Ajuntament de Tagamanent va apostar per la creació d’un obrador municipal de transformació agroalimentària. A la vegada havia de servir com un espai d’intercanvi i millora de les competències empresarials.
La iniciativa neix a partir de la detecció de la dificultat per part dels petits projectes d’elaboració artesana de diferenciar el seu producte o per assumir les inversions que pot suposar un obrador. Va estar-se ideant durant un parell d’anys fins que es va començar a materialitzar el projecte aprofitant les obres de remodelació de l’edifici de l’Ajuntament.
Així, l’obrador VEAMAT (Viver d’Empreses Alimentàries Municipals de l’Ajuntament de Tagamanent) permet la utilització d’un espai i instal·lacions comunes perquè els emprenedors i petits artesans agroalimentaris, puguin iniciar o consolidar la seva activitat empresarial agroalimentària sense que hagin de realitzar una forta inversió en el moment inicial o bé per iniciar una nova línia de transformació del seu producte.
El VEAMAT té per objectiu impulsar el desenvolupament d’iniciatives emprenedores i proporcionar un espai de gestió i de suport a les petites empreses del sector agroalimentari que comencen o bé que volen iniciar una nova gamma de productes.
- El fet d’haver creat tota la normativa abans d’iniciar l’activitat i tenir unes bones bases d’accés i reglaments interns.
- Un cop posat en marxa, ser-hi. Des de l’Ajuntament hi són propers en el dia a dia. Ha sigut important per assegurar l’interès públic i també creuen que ha evitat conflictes destacables entre els usuaris.
L’Ajuntament de Tagamanent va engegar l’obrador a partir de fons propis i gràcies a la col·laboració desinteressada d’altres veïns i veïnes del poble.
En ser un ajuntament petit amb pressupost molt limitat mai va haver-hi una partida única per a l’obrador i m’ha s’ha acabat de calcular quin va ser el cost global de la posada en marxa (justament pel mateix motiu). Expliquen que tampoc serien unes xifres on altres administracions podrien emmirallar-se si volguessin fer un obrador mitjançant contractació externa, ja que el procés seguit en aquest cas ha sigut diferent. Per altra banda, si que mostra que amb temps, dedicació i sabent aprofitar oportunitats es pot reduir molt la despesa inicial.
Alguns aspectes rellevants de la posada en marxa:
- L’espai on està ubicat l’obrador és l’edifici de l’Ajuntament. Es van aprofitar les obres de remodelació integral de l’edifici per adequar també l’espai del futur obrador.
- Hi va haver material comprat de segona mà. Per exemple uns mobles de la cuina d’un ajuntament proper que remodelava la cuina d’una escola i els hi van comprar.
- També hi va haver treball desinteressat per part de veïns i veïnes. Per exemple: es va facilitar el transport amb camioneta per part d’un veí per anar a buscar material, es va donar suport en la instal·lació elèctrica, etc.
Els va ser difícil aconseguir pressupost extern d’administracions supramunicipals (comarcal i de la diputació) en aquell moment, ja que no hi havia quasi precedents (només l’obrador de la Conca de Barberà) i s’entenia poc la proposta. Per això van acabar tirant endavant la iniciativa com van poder amb els recursos que tenien a l’abast.
Actualment hi ha diverses fonts de finançament de les activitats de l’obrador. Són les següents:
- La taxa d’ús: La paguen els projectes usuaris de l’obrador. Ara mateix està fixada a 8€/h i cobreix la despesa corrent de l’obrador (aigua, llum, neteja, amortització de la maquinària, etc.) Els ingressos que ha suposat el cobrament de la taxa han fluctuat força segons l’any (entre 10 mil i 20 mil euros, atenent que el confinament el 2020 va afectar bastant).
- Recursos municipals en personal tècnic: Hi ha una tècnica agroalimentària de referència per a l’obrador. Aquesta persona no hi té dedicació completa ja que fa moltes altres tasques tècniques de l’Ajuntament (serveis socials, medi ambient, etc).
- Altres recursos de serveis supramunicipals: En ser un municipi petit el servei d’acompanyament empresarial s’ofereix des de l’àrea de Promoció Econòmica ubicada en un altre municipi (gràcies a un conveni a través del programa Catalunya Empren de la Generalitat que agrupa diversos municipis de la zona).
- Línies de subvencions: Els principals finançadors un cop implementat l’obrador han estat el Consell Comarcal del Vallès Oriental i sobretot la Diputació de Barcelona. Les subvencions han servit principalment per realitzar tasques de dinamització amb els projectes usuaris de l’obrador: formacions, visites a altres experiències, enxarxament amb altres iniciatives, exploració de propostes de comercialització conjunta, etc.
Es pot consultar tota la informació sobre els preus, el Reglament intern, les Bases de funcionament i la maquinària disponible al mateix web del projecte.