L’adhesió de la Diputació de Barcelona a l’Estratègia local per a l’adaptació al canvi climàtic és un dels temes destacats en el darrer resum de premsa BCN Smart Rural. Però n’hi ha d'altres.
La Diputació de Barcelona s’adhereix a l’Estratègia local per a l’adaptació al canvi climàtic
El Ple de la Diputació de Barcelona del 25 de febrer va aprovar la declaració institucional d’adhesió a l’Estratègia local per a l’adaptació al canvi climàtic impulsada pel projecte europeu Life Clinòmics.
La declaració, que va ser ratificada per unanimitat per tots els grups polítics, remarca la necessitat d'emprendre mesures i polítiques d'adaptació per disminuir l'impacte del canvi global. Entre d’altres aspectes importants, els signants del pacte es comprometen a contribuir a la identificació dels factors que determinen la vulnerabilitat de les activitats econòmiques i dels territoris on es duen a terme, amb accions com el foment d’una agricultura i ramaderia més resilient d’acord amb els nous escenaris del canvi climàtic per mantenir la qualitat de la producció i la seguretat alimentària, el foment d’una gestió dels boscos que augmenti la resistència i resiliència de les masses forestals al canvi climàtic, n’incrementi el seu paper en el cicle de l’aigua i contribueixi a la prevenció d’incendis forestals, alhora que fomenti l’ús dels productes forestals.
Voleu saber-ne més? Llegiu la nota de premsa o descarregueu-vos el document del Pacte per a l’Adaptació al Canvi Climàtic.
Així es reparteixen les grans empreses el gruix dels ajuts agraris europeus
Un document preliminar del Parlament Europeu revela que els principals benefactors dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) són grans companyies del sector primari. Els petits pagesos i els ecologistes denuncien que el model de subvencions europees està afavorint la industrialització de la terra.
(Público)
Aquestes són les 50 empreses que més diners reben de la Política Agrícola Comuna
Grups empresarials no vinculats directament amb el camp es beneficien d'unes ajudes europees que sumen 5.000 milions d'euros.
(El País)
Els senyors del camp: així es reparteixen les ajudes europees entre els quals més reben
El Ministeri d'Agricultura planteja retallar el pagament bàsic de la PAC als beneficiaris que cobrin més de 60.000 euros perquè arribin més fons als petits productors.
(El País)
Agricultura reforma la distribució de les subvencions europees per a fer-les més igualitàries
El Ministeri d'Agricultura inicia un procés de convergència en els drets de pagament de la Política Agrària Comuna (PAC) per a reduir les diferències actuals: un agricultor arriba a rebre fins a 23 vegades més que un altre per una mateixa activitat.
(El País)
La Generalitat dona llum verda al Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya 2021-2026
El Pla és un full de ruta per a un sector estratègic de país, que vol construir un sistema alimentari sostenible, segur, resilient, saludable i d’accés universal, que assenta les bases del Pacte nacional per a l’alimentació de Catalunya.
(DARP)
L'Àrea Metropolitana de Barcelona fa una aposta ferma per l'alimentació sostenible
L'AMB ha elaborat un Pla d'acció per a l'alimentació sostenible 2020-2023 i una guia perquè els municipis puguin impulsar accions i polítiques locals. Entre d’altres objectius, es vol potenciar la producció agrària de quilòmetre zero, el comerç local i les infraestructures per crear un sistema alimentari metropolità sostenible i just.
(AMB)
El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social. Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.
(Sostenible)
Tres municipis demanen la creació d’un parc natural a l’Alt Berguedà d’unes 40.000 hectàrees
Els ajuntaments de Cercs, Fígols i Vallcebre i el Consell Comarcal del Berguedà demanen la creació d'un parc natural a l’Alt Berguedà. Podria ocupar unes 40.000 hectàrees i inclouria bona part dels seus termes municipals on hi viuen espècies protegides com el gall fer i el trencalòs. L’espai podria arribar a ocupar 40.000 hectàrees i permetria impulsar la ramaderia extensiva i nous conreus.
(La Vanguàrdia)
Els treballs forestals que s’han dut a terme volen millorar l’estat de la massa i dotar el bosc d’una resistència més gran davant els incendis, a més de reduir les possibilitats d’incendi forestal, i, per tant, d’alliberament de tot el CO2 retingut en els arbres de nou a l’atmosfera. A més, s’ha aconseguit augmentar la capacitat pròpia de retenció del CO2, ja que els arbres que s’han mantingut són els que en capten més quantitat. Concretament, es calcula que es fixen 160 tones de CO2 amb aquesta actuació.
(DARP)
Amb l’objectiu principal de mantenir la qualitat paisatgística i els espais de pastura i per tal de potenciar l’activitat econòmica, el Parc del Castell de Montesquiu manté des de fa uns anys dos contractes d’arrendament d’aprofitament de les finques públiques agràries per a pastures: el de la finca de les Codines, dedicada principalment a prats de dall i a la pastura de cavalls, i el de les finques de Planeses, la Solana i la Casanova, dedicades a la pastura d'un ramat de vaques llemosines. A la primera, aquesta primavera s’hi vol començar la cria de mules.
(L’Informatiu dels Parcs)
Els atacs de gossos a bestiar, un problema freqüent a Osona
Cada any hi ha una vintena de casos, especialment al Montseny.
(Nació Digital)
El document preveu assolir un consum de 730.000 tones anuals de biomassa al final del període, i instal·lar equips i calderes fins arribar als 844 MW de potència. Des de la posada en marxa de l’estratègia, l’any 2014, s’ha incrementat un 81,6% el consum d’aquest recurs renovable de proximitat.
(Institut Català d’Energia)
Entren en funcionament sis instal·lacions de biomassa impulsades per la Diputació de Barcelona
Vilassar de Dalt, Argentona, Sant Fruitós de Bages, Santa Margarida de Montbui, Sant Martí Sarroca i Figaró-Montmany ja escalfen alguns dels seus equipaments municipals amb estella forestal, estalviant així consum de combustibles fòssils com el gas natural o el propà. Sis de les catorze calderes de biomassa que està instal·lant la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona ja estan en funcionament.
(Sostenible)
Els olis del Bages tenen qualitats per competir en concursos
Un estudi de l’IRTA fixa els criteris per identificar clarament les varietats locals del Bages i defineix el potencial dels olis que s’elaboren a la comarca.
(Manresa Diari)
El Comitè de les Regions proposa l’etiqueta ‘Dieta Mediterrània’ per fer front al Nutriscore
Una etiqueta que identifiqui els productes alimentaris pertanyents a la dieta mediterrània és l’últim suggeriment de la Unió Europea en matèria d’etiquetatge d’aliments i està destinada a fer front als efectes negatius causats per l’esquema Nutriscore. La idea ha sorgit del Comitè de les Regions (CoR), una institució de la UE amb un paper assessor.
(Euroactiv)
El Col·lectiu Eixarcolant inicia la comercialització de llavors d’espècies silvestres comestibles
El projecte inclou també les varietats agrícoles tradicionals i les espècies emprades tradicionalment amb finalitats ornamentals
(Món Rural)
Els mercats de Barcelona segueixen apostant per la millora dels seus equipaments
Els comptes municipals destinen 15,6 milions d’euros als mercats de la ciutat.
(Ajuntament de Barcelona)
A través del projecte, i mitjançant la participació de persones coneixedores dels treballs del camp, els nens i les nenes poden aprendre quins són els productes de l'horta, com funciona el regadiu, entendre l'estacionalitat dels conreus o arribar a treballar directament la terra, entre altres activitats guiades.
(Sostenible)
El termini per a la presentació de candidatures finalitza el 15 d’abril.
(DARP)
L'Espanya despoblada perd en set dècades la meitat del seu pes econòmic i laboral
Un estudi de Funcas analitza l'evolució de 23 províncies de l'interior de set comunitats autònomes.
(El País)
El ‘boom’ solar dispara els preus de les finques rústiques a Espanya
El desplegament massiu d'instal·lacions fotovoltaiques pot arribar a multiplicar per quatre el lloguer d'una hectàrea de camps de conreu.
(Expansión)
Darrerament estan irrompent en nombrosos espais del territori català grans projectes d’energia fotovoltaica o eòlica que poden alterar l’activitat agrària. En aquest entorn, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha adoptat un decàleg que proposa 10 elements a tenir en compte en l’acció de govern davant d’aquestes iniciatives.
(Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya)
Els alcaldes es conjuren davant nou centrals fotovoltaiques en tramitació que afecten 654 hectàrees de conreu agrícola.
(Món Rural)
Veïnes del Prat de Llobregat llauren un hort per aturar un nou pla urbanístic
Les activistes de la plataforma ecologista ‘Ni un pam de terra’ organitzen un espai agroecològic al Camp de la Bunyola, en uns terrenys agrícoles amenaçats per l'inici de les obres de la segona fase de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) Prat Sud.
(Directa)
David Segarra: “Hem de parlar de la història d’aquells que estan alimentant la societat”
Entrevista al periodista i documentalista valencià David Segarra. Implicat amb els moviments en defensa de l’horta valenciana, ha realitzat una sèrie de documentals on dona veu als protagonistes d’una lluita protectora i reivindicativa.
(La Conca 5.1)
Gemma Francès i Anaïs Sastre: Com produir aliments dins de les grans metròpolis?
Entrevista a Gemma Francès, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, i Anaïs Sastre, una de les sòcies de la cooperativa Arran de Terra i impulsora d’un projecte que fomenta la transició agroecològica al Parc Natural de la Serra de Collserola.
(El Crític)
Lluís Parés Ramoneda: “Si no s’hi posa ja voluntat política, l’agricultura del Baix desapareixerà”
Fundador de la Unió de Pagesos, Lluís Parés Ramoneda va néixer a Sant Boi al 1946 en el sí d’una família de pagesos expropiada de les seves terres en acabar la guerra civil i ha viscut tota la vida a peu d’hort.
(El Llobregat)
Josep Maria Espelta és doctor en Ciències Biològiques i investigador del CREAF des de 1998. En aquesta entrevista posa damunt la taula la gran complexitat dels boscos, el seu paper en el context del canvi climàtic i alguns dels debats sobre com cal gestionar-los.
(Sostenible)
Martí Boada: “La lluita ambiental també és una lluita social i política”
Referent en l’àmbit de l’educació ambiental i prestigiós expert que forma part del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Martí Boada reclama compromís i esperit crític per poder arribar a subvertir les formes de relació dels humans amb el planeta.
(La República)
Alimentació sostenible o resiliència alimentària?
La coordinadora de l’estratègia BCN Smart Rural i Cap de la Unitat de Suport als espais agraris a la Diputació de Barcelona reflexiona al suplement de La Vanguardia, ‘El món de demà’, sobre la importància de trobar noves formes de relació entre la ciutat i el seu espai agrari. Sònia Callau explica que només des d’una relació simbiòtica entre els productors i els consumidors dels aliments s’assolirà l’equilibri territorial i la sobirania alimentària.
(El món de demà)
Segons l’informe del MAPA, la superfície ecològica inscrita en 2019 era de 2,35 milions d'hectàrees, un 4,44% més que en 2018, i la qualificada (inscrita i certificada ja com a ecològica) va arribar als 2,01 milions. Així, la superfície ecològica inscrita a Espanya aconsegueix el 9,29% de la superfície agrària útil (SAU). Un altre indicador a destacar és l’increment d'un 7,7% en el consum d'aliments ecològics.
(Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació)
Més del 50% de la biomassa forestal d'Europa podria perdre's en poques dècades
Més de la meitat de la biomassa forestal d'Europa podria perdre's en poques dècades a causa de pertorbacions naturals provocades pel canvi climàtic, segons ha alertat un estudi liderat pel Joint Research Center de la Comissió Europea, amb la participació del Image Processing Laboratory de la Universitat de València, l’Institut Max Planck, la Universitat de Florència i la Universitat d'Hèlsinki.
(Nature Communications)
L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades. L’informe està disponible en aquest enllaç.
(MedEcc)
Tenir un bosc divers fa més resistent un bosc? Segon un estudi amb participació de Núria Aquilué, investigadora del CTFC a la Joint Research Unit In Forest CREAF-CTFC, més que centrar-se en tenir moltes espècies diferents, cal assegurar que un bosc té espècies molt diferents pel que fa a la seva capacitat de creixement, supervivència i reproducció, o característiques diverses com ara l’alçada mitjana, la mida de les llavors o la seva tolerància a la sequera. Els resultats s’han publicat a la revista científica “Forest Ecology and Management”.
(Sostenible)
L'informe conclou que l'acció de la Política Agrària Comuna en el suport al desenvolupament territorial equilibrat varia segons les característiques de la regió rural i la combinació de polítiques aplicades.
(Publications Office of the European Union)
Un estudi encarregat pel Departament d’Agricultura a la Universitat de Girona descriu i analitza la situació de la dona a la indústria alimentària a Catalunya. Entre d’altres indicadors, l’estudi destaca que les dones cobren un 23,19% menys que els homes de mitjana.
(DARP)
Un estudi de l’OCDE estudia la concentració i poder de mercat a la cadena alimentària
Un document de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) revisa l'evidència disponible sobre la competència en les cadenes agroalimentàries, amb un enfocament particular sobre si els agents posteriors de la cadena alimentària exploten el poder del comprador a costa dels agricultors. Segons l'autor, l'evidència actual no dona suport a l'afirmació que els actors més forts de la cadena abusen sistemàticament de la seva posició més forta a costa dels agricultors.
(Library of the Organisation for Economic Cooperation and Development)
Els autors d’aquest informe encarregat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) afirmen que l'elaboració de polítiques agosarades pot obrir un camí cap a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible l'any 2030 i un món neutre en carboni l'any 2050, tot doblegant la corba de la pèrdua de biodiversitat, i frenar la contaminació i els residus.
(Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient)
Aigua i agricultura: cap a solucions sostenibles
Aquest informe de l’Agència Europea de Medi Ambient avalua les estratègies de gestió del sistema aigua-agricultura-alimentació i apunta què cal fer per reduir les pressions agrícoles sobre l'aigua i millorar els resultats ambientals.
(Agència Europea del Medi Ambient)
Vols estar al dia de les últimes novetats del programa Barcelona Agrària? Subscriu-te al nostre butlletí digital!
Omple el breu formulari que trobaràs a continuació i rebràs al teu correu electrònic una selecció de notícies, entrevistes, informes i publicacions que segur que t’interessen.
