El sotsinspector del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat de Catalunya destaca la importància d’investigar i actuar per intentar mitigar els impactes del canvi climàtic als boscos mediterranis.
Asier Larrañaga (Bilbao, 1970) ha mamat bosc des de ben petit: la muntanya i la natura han estat la seva gran passió i el seu espai de lleure personal des dels quatre anys i fins que va marxar del País Basc amb dinou anys per estudiar enginyeria forestal a Lleida. Cada dissabte el seu pare el portava a caminar pel bosc amb els seus germans i, gràcies a aquesta afició tan arrelada, ha recorregut les muntanyes de casa seva, el Pirineu, els Pics d’Europa i molts altres paisatges forestals d’Europa i Amèrica.
Sempre li ha encantat conèixer espais naturals i ecosistemes i aprofundir en la relació que aquests mantenen amb l'ésser humà, així que no va estranyar a ningú que volgués dedicar la seva activitat professional a la cura i preservació del bosc. Després de desenvolupar les seves competències en diversos àmbits del món forestal de Catalunya, Navarra i el País Basc, va començar a treballar al cos de Bombers de la Generalitat, on hi porta vint anys. En aquest temps, l’amenaça dels grans incendis ha anat creixent i, com a sotsinspector del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF), la seva principal preocupació actualment és limitar l’impacte que puguin tenir al territori.
Hem parlat amb l’Asier amb motiu de l’estrena de ‘Boscos de pastura’, la tercera de les ‘Històries BCN Smart Rural’, un curt que destaca la importància de prioritzar la reintroducció de ramats al bosc amb l’objectiu de reduir el risc de patir grans focs.
Moltes persones, quan pugem a dalt d’una muntanya i ens trobem amb una panoràmica de bosc infinit, veiem el paradís. Què hi veus tu?
Jo també hi veig un paradís! Però més enllà dels sentiments d'admiració i respecte que sento envers la natura, també reflexiono sobre el que representa aquesta massa forestal. Vull entendre-la, conèixer el seu passat, interpretar els processos que determinen la seva dinàmica natural i descobrir la seva relació amb l'ésser humà i les millors maneres d’acompanyar-la, cuidar-la i preservar-la per a les generacions futures. Els boscos es troben immersos en un procés d’evolució constant i, des de fa milers d’anys, l’activitat humana ha contribuït a aquesta transformació. El canvi climàtic actual només n’accelera el procés i el que ara fem o deixem de fer tindrà conseqüències en l'escenari futur. Davant la incertesa de la magnitud del problema, soc partidari d’actuar amb criteri i coneixement per intentar mitigar al màxim l'impacte negatiu que el canvi climàtic pugui tenir als nostres boscos.
Les administracions públiques de Catalunya semblen estar d’acord en la importància d’invertir en gestió forestal per reduir el risc d’incendi. Però què et semblen les estratègies que s’estan implementant?
Com bé sabeu, els bombers tenim la responsabilitat d’apagar els incendis forestals. I una de les coses que veiem, sobretot en els darrers anys, és que hi ha una evolució en quant al comportament dels incendis. Els incendis forestals necessiten, bàsicament, un combustible per cremar i aquest combustible és la biomassa dels boscos. Per tant, totes les accions que es facin als boscos per regular la quantitat de biomassa que pugui cremar són importants. L’abandonament que hem viscut a finals del segle XX i principis del XXI en l’àmbit rural ha fet que la quantitat de biomassa acumulada als boscos s’hagi incrementat molt. Per això és tan important, si no volem tenir escenaris de grans incendis forestals, dur a terme una gestió forestal actualitzada, que respecti els paràmetres de conservació de la biodiversitat i que també serveixi al territori per mantenir una activitat agrària i forestal. D’aquesta manera tindrem un paisatge menys vulnerable a cremar en grans incendis.
Un bosc sense gestió és un bosc sense futur? En cas d’incendi, pot sobreviure un bosc que no es cuida i on no s’efectuen podes o aclarides?
La manca de gestió forestal, tant a nivell de les masses arbrades com de les zones més obertes, genera una acumulació de biomassa. I, en un context de canvi climàtic, aquesta acumulació de biomassa provoca situacions de gran perill, ja que es pot cremar amb molta intensitat i molt ràpidament. I no només durant l’estiu! Darrerament hem observat una desestacionalització del risc d’incendis forestals més enllà dels mesos de calor, amb focs que es declaren també durant l’hivern. Per tant, per cuidar i protegir el bosc, és important mantenir una activitat forestal extractiva i reguladora de la biomassa al llarg de tot l’any.
Creus que els boscos mediterranis estan especialment amenaçats per l’emergència climàtica?
El que estem veient, i d’una manera més accelerada del que esperàvem, és que el canvi climàtic està tenint un impacte molt gran en la capacitat d’adaptació dels boscos mediterranis. Els arbres que ens envolten van néixer fa molts anys en un altre clima i ara es troben amb un clima que està canviant molt ràpidament i que els està exposant a unes temperatures més altes, i no estan preparats per afrontar-les. En el marc d’aquests processos d’adaptació, el foc posa en equilibri el clima actual amb la capacitat de supervivència dels boscos. Aquest fet s’està observant a altres zones del planeta amb climatologia similar a la que tenen els nostres boscos mediterranis i ens pot passar també aquí. Si mirem què està passat a Califòrnia o Austràlia, per exemple, veiem que els incendis que estan patint són incendis d’una escala a la qual no estem acostumats, on no es cremen deu mil hectàrees en un dia, sinó quaranta o cinquanta mil. Hem de començar a actuar i ajudar els boscos a afrontar el canvi climàtic. Si no ho fem, algun dia tindrem el problema dels grans incendis a casa nostra.
L’adaptació dels nostres boscos al canvi climàtic sembla un necessitat urgent. Però quina és la millor manera d’ajudar-los?
L’increment de temperatures provocat pel canvi climàtic fa que els boscos pateixin un gran estrès hídric, ja que tots els arbres, matolls i herbes que hi viuen competeixen per l’aigua, un recurs natural imprescindible. En un clima que cada cop serà més àrid, quanta menys biomassa s’acumuli als boscos, menys competència tindran els arbres per accedir a l’aigua, menys probabilitats tindran de patir estrès i millor serà la seva adaptació a aquest nou clima. Per aquest motiu, si volem fer una bona gestió forestal i combatre el creixent estrès hídric que pateixen els nostres boscos, hem de regular l’aigua disponible.
En aquest escenari que dibuixes d’adaptació i competència, quin paper juga la tala puntual i controlada d’arbres? N’és imprescindible?
Si en un bosc hi ha molta densitat d’arbres, hi ha molta competència pels recursos necessaris per créixer i sobreviure. En aquest context, una gestió forestal sostenible i adaptativa passa per dosificar la competència per l’aigua, la llum i els nutrients. Si traiem arbres, n’hi ha menys i els que resten es desenvolupen millor. Aconseguim tenir ecosistemes més madurs i resistents que no seran tan vulnerables a les altes temperatures i no es cremaran tan fàcilment en cas de patir un gran incendi forestal. Per tenir cura del bosc cal tallar arbres, però sempre s’ha de dur a terme una planificació tècnica prèvia que marqui clarament els criteris a seguir a l’hora de decidir quins exemplars cal extreure. És a dir, tallar un arbre no és un acte dolent en si mateix. Pot ser un gest molt beneficiós per l’ecosistema quan es fa amb l’objectiu de reduir la densitat del bosc. Si aconseguim que, en cas d’incendi, el foc no pugui avançar tan fàcilment, facilitem molt la feina d’extinció dels bombers.
Quines altres actuacions de gestió forestal et semblen fonamentals per salvar els boscos d’aquests grans incendis que comentes? Quin paper hi juga la recuperació d’antigues pastures i la dinamització de la ramaderia extensiva?
Si mirem el bosc que tinc darrera meu, veurem que hi ha una distància entre les capçades dels arbres i el matoll i les herbes que creixen pel terra. Aquesta separació fa que, en cas d’incendi, el foc no pugui pujar tan ràpidament i no cremi tan ràpid. Un incendi que només afecti a la pastura és més fàcil de controlar i, a més, no provoca una degradació tan gran de l’ecosistema. Per evitar que el matoll i les herbes creixin massa en alçada és important pasturar el bosc i fer-ho, especialment, en les zones idònies per a la pastura: és la manera de conservar el bosc i, a la vegada, mantenir una activitat ramadera. En aquest sentit, és important tenir uns boscos esclarissats, ja que un ramat que es pot moure fàcilment pel territori millor farà la seva feina i podrà mantenir l’estrat herbaci separat de les capçades dels arbres.
— Redacció BCN Smart Rural —
Històries BCN Smart Rural: 'Boscos de pastura'
Curt produït per BCN Smart Rural | Diputació de Barcelona
Restaurar antigues pastures abandonades redueix el risc de patir grans incendis forestals
BCN Smart Rural és l'estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació. Cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), aquesta iniciativa conjunta s’ubica a l’avantguarda de les accions que les dues institucions estan promovent amb horitzó 2030, tant en matèria agrícola com alimentària, i s’alinea especialment amb la campanya “Del camp a la taula” (de l’anglès, “From Farm to Fork”), que es troba al cor del Pacte Verd Europeu.
La visió de BCN Smart Rural és posar al centre de l’agenda política del territori el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat per a tota la ciutadania. I, per aconseguir-ho, col·labora amb els ajuntaments interessats en impulsar aquest model agroalimentari en els seus pobles i ciutats.
Per a més informació sobre l’estratègia BCN Smart Rural, podeu escriure a bcnsmartrural@diba.cat
¿Quieres estar al día de las últimas novedades del programa Barcelona Agraria? ¡Suscríbete a nuestro boletín digital!
Rellena el breve formulario que encontrarás a continuación y recibirás en tu correo electrónico una selección de noticias, entrevistas, informes y publicaciones que seguro te interesan.
