Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima
A partir de la Declaració de les ciutats per a la bona alimentació C40 i el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà, el Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima és una crida perquè les ciutats i els seus habitants s'incloguin en una sèrie de compromisos relacionats amb la transformació dels seus sistemes alimentaris per afrontar l'emergència climàtica.
Després de més d'un segle d'industrialització, desforestació i agricultura a gran escala, la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) a l'atmosfera, responsables de l'escalfament global, ha assolit els nivells més elevats en els últims tres milions d'anys.
Les emissions associades al sistema agroalimentari mundial (incloses la producció, la transformació, l'empaquetatge, el transport i la distribució d'aliments) se situen entre el 21 i el 37 % de les emissions globals netes de GEH antropogènics.
L'emergència climàtica es pot mitigar canviant la manera com mengem. Al voltant del 70 % de la producció d'aliments es consumeix a les ciutats. Els sistemes alimentaris locals són, per tant, essencials per a l'acció climàtica i poden evitar la vulnerabilitat alimentària i reforçar la justícia alimentària per assegurar l'accés a dietes suficients, sostenibles, saludables i nutritives per a tota la població. Des del Repte de Barcelona es considera que les municipalitats estan al capdavant del canvi social i cultural i que són agents clau en la implementació de polítiques alimentàries locals per a l'acció climàtica, i també que treballant de manera conjunta amb la població i les autoritats supramunicipals, un canvi en els sistemes alimentaris pot reduir de manera dràstica les emissions de GEH de les ciutats.
El Repte de Barcelona té dos objectius fonamentals. En primer lloc, la mitigació del canvi climàtic, és a dir, la reducció de les emissions de GEH dels sistemes agroalimentaris per limitar l'escalfament global. I en segon lloc, l'adaptació dels sistemes agroalimentaris locals perquè siguin més resilients als fenòmens climàtics extrems. Aquests reptes es pretenen superar mitjançant el compromís de transformar els sistemes agroalimentaris locals per garantir l'accés a dietes suficients, sostenibles, saludables i nutritives per a tothom, evitant la vulnerabilitat alimentària i millorant la justícia alimentària.
El Repte de Barcelona pretén fer front a aquests dos desafiaments impulsant i donant suport a accions específiques dins de les sis categories d'acció del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà durant el període 2021-2030:
- Governança: garantir un context facilitador d'una acció eficaç.
- Dietes i nutrició sostenibles: garantir la transició a dietes suficients, sostenibles, nutritives i culturalment apropiades per a tota la població, en línia amb directrius com la Dieta de salut planetària.
- Equitat social i econòmica: integrar la Dieta de salut planetària i els enfocaments de subministrament d'aliments agroecològics en els serveis i programes que aborden la vulnerabilitat alimentària i la pobresa.
- Producció d'aliments: promoure formes sostenibles, socialment justes i equitatives de producció i processament d'aliments locals saludables.
- Subministrament i distribució d'aliments: relocalitzar i reestructurar les xarxes de distribució i logística d'aliments socialment i econòmicament viables.
- Malbaratament alimentari: reduir el malbaratament d'aliments un 50 % fins al 2030 i reutilitzar els residus d'aliments i altres residus relacionats amb l'alimentació.
Les ciutats i les seves decisions polítiques tenen una gran capacitat per incidir en la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic. El fet d'articular-se per mitjà d'aquest projecte contribueix a fer-ne més visible el discurs. A més, també serveix per posar en relleu la necessitat de disposar d'espais de col·laboració sobre aquesta temàtica entre diversos territoris.
Cal destacar el paper de les xarxes nacionals i estatals de ciutats com a eina clau per enfortir la connexió multinivell, ja que són una prova de com aquesta cooperació té molta rellevància en la promoció de sistemes alimentaris ciutat-regió saludables i sostenibles.
Per a la seva posada en marxa entre els anys 2021 i 2022, la Red de Municipios por la Agroecología va comptar amb un pressupost de 100.000 euros (provinents de l'Ajuntament de Barcelona, a través d'un conveni, i de la Fundació Daniel i Nina Carasso, que també hi va donar suport).
L'any 2023, la Red de Municipios por la Agroecología tenia 30.000 euros disponibles a través del conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, els quals van anar dedicats al desenvolupament d'eines per al suport i l'avaluació d'iniciatives locals de polítiques alimentàries per a l'acció climàtica.
